EL SERVEI D’ ASSESSORAMENT TECNIC DE FAMIIA (SATAF) - SMAD | Advocats

EL SERVEI D’ ASSESSORAMENT TECNIC DE FAMIIA (SATAF)

Home / noticias / EL SERVEI D’ ASSESSORAMENT TECNIC DE FAMIIA (SATAF)

L’objectiu principal del SATAF és donar resposta a les peticions judicials d’assessorament tècnic dels jutjats especialitzats i de primera instància de família, primera instància i instrucció, violència sobre la dona (VIDO) i audiències provincials d’arreu de Catalunya amb seus territorials a cada demarcació provincial (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). Així, la composició la formen quatre equips: un a Barcelona i els tres de territoris (a Girona, Lleida i Tarragona). L’equip de Barcelona està format per la responsable dels equips, personal administratiu i per 27 professionals que amb coherència amb el marc legal esmentat són psicòlegs i treballadors socials. Els equips dels serveis territorials estan formats per quatre professionals i una administrativa a cada territori. Tots els professionals estan especialitzats en relacions familiars en l’àmbit judicial civil i, concretament, en l’avaluació psicològica, social i psicosocial respecte famílies amb fills immerses en un procediment judicial. No hi ha figures intermitges de coordinació i cal estructurar el Servei com a tal, amb la finalitat de promocionar un funcionament adequat a les necessitats actuals i per mantenir una correcta organització funcional. La tasca professional implica proporcionar als òrgans judicials un informe amb elements psicosocials d’anàlisi i valoració que els facilitin una visió global de la situació de les persones i del grup familiar en conflicte i els ajudin a la presa de decisions judicials. Jutges i magistrats consideren els dictàmens tècnics, incloent-los en el conjunt de mitjans de prova de què disposen en cada cas particular, com un factor més a tenir en compte entre els elements que els guiïn a la presa de decisions, tot tenint sempre present el seu caràcter no vinculant, tal com disposa el Codi civil. La finalitat del Servei persegueix promocionar l’economia processal, la independència pericial, aportar major rapidesa al procés jurídic i una important especialització. Els conflictes familiars són valorats des d’una perspectiva no jurídica, des de la comprensió dels vincles emocionals, de les comunicacions i dels rols familiars, humanitzant un procediment judicial que tracta de dirimir sobre relacions personals íntimes. La finalitat és aportar al procediment jurídic una informació professional, pertinent i clara, tenint sempre present la responsabilitat que es desprèn del treball amb famílies en situació de crisi i, especialment, amb menors. Els professionals dels equips exerceixen les mateixes tasques i sota els mateixos objectius, i en aquest sentit, la interdisciplinarietat i la complementarietat de les seves funcions específiques esdevé primordial, atenent l’actuació psicosocial inherent a la filosofia de treball del Servei i per la riquesa que suposa la seva combinació. En tot cas, l’assignació d’un o altre professional a l’execució dels programes queda assenyalada per la mateixa demanda judicial, el contingut de la informació de l’expedient judicial i l’especificitat del programa assignat a la demanda. Els criteris d’assignació queden exposats en el document del marc administratiu del Servei, i formen part de l’organització general de l’equip descrita en el seu contingut. el Servei d’Assessorament Tècnic de Família té com a funció assessorar els òrgans judicials respecte d’aquelles qüestions que s’emmarquen en l’àmbit de la família i la infància. En aquest sentit, la intervenció neix a partir de la petició dels jutjats i implica, conseqüentment, avaluar una família amb fills que està immersa en un procediment de separació, divorci, reclamació de visites, etc. També es dóna resposta a les peticions d’assessorament en procediments d’oposició a tutela administrativa i d’idoneïtat de l’adopció.  Pel que fa a l’execució de sentencies judicials, el SATAF respon a les peticions de seguiment de les sentències Cal fer èmfasi que les intervencions del Servei s’emmarquen en procediments judicials de controvèrsia. En els procediments de família sovint hi ha dificultats en els adults per arribar a un consens sobre la separació, divorci o qüestió relacionada amb la ruptura; per tant, la intervenció habitualment es duu a terme en un context familiar complex on, freqüentment, el conflicte i les dinàmiques disfuncionals són els elements bàsics en les relacions familiars. En els altres procediments (tutela i adopció) la controvèrsia està relacionada amb els desacords dels progenitors biològics dels menors tutelats i amb les peticions d’adopció de menors per part de famílies que han estat avaluades com a no viables per la institució pertinent. En aquest context, la intervenció del SATAF defensa i promociona el principi de l’interès superior del menor, principi rector i fonamental tant en la legislació estatal com autonòmica que pren com a marc de referència la Convenció de Nacions Unides de 1989 sobre els Drets de la Infància. Sovint, aquest principi (interès superior del menor) és mencionat i recollit en moltes lleis i normatives, però la seva posada en marxa en situacions judicials afegeix l’element diferencial de les intervencions tècniques: l’actuació del SATAF es dóna només en els procediments que hi ha menors implicats. És per aquest motiu i, davant l’existència de situacions de risc per a la infància, que cal explicar com entenem en el nostre context la definició d’infant i els seus drets, que són els que s’han de protegir i promocionar. Des del Servei s’entén com a infant aquell nen, nena o adolescent que no té la majoria d’edat i que per la seva condició i posició en la seva família té un seguit de necessitats que de manera autònoma no pot satisfer i necessita d’un tercer per cobrir-les (pares, 10 Generalitat de Catalunya Departament de Justícia avis, germans, etc). És una persona que sent, pensa, s’expressa i estima i que alhora necessita algú que pensi en ell, que el senti i que l’estimi. Aquesta tasca correspon als progenitors o en la seva absència a altres persones; tasca que, en ocasions, esdevé difícil i complicada ja sigui per les característiques personals dels pares, per la inexperiència en la tasca parental, pels condicionants socials i ambientals i/o per la idiosincràsia de tota persona i societat. Què passa quan els progenitors no poden assumir o no saben assumir el seu rol parental? Quan la família es divideix? Quan hi ha discrepàncies significatives en l’atenció i cura del menor? Aquestes i moltes altres preguntes són objecte de la intervenció professional del Servei. Intervenció que, com hem assenyalat anteriorment, es dóna en un context judicial de conflicte o de manca d’acords, per tant, requereix, tal com disposa l’ordenament jurídic, d’una intervenció mínima. En aquest aspecte, cal assenyalar que la intervenció del Servei persegueix articular les accions oportunes que permetin donar resposta a la petició judicial i evitar la multiintervenció i la victimització secundària. Així, la finalitat de la intervenció té dos objectius: d’una banda respondre al jutjat i, de l’altra, reduir les tensions i promoure la recerca de solucions consensuades amb les famílies des d’una perspectiva de coresponsabilització, objectiu que permetrà un millor benestar al menor. L’experiència acumulada demostra que si els progenitors adopten un exercici parental de responsabilitat mútua, l’interès superior del menor queda garantit, en la majoria dels casos. Així mateix, cal assenyalar que l’avaluació parteix inicialment d’entrevistes amb progenitors i de coordinacions amb diferents serveis o professionals que intervinguin amb el grup familiar. Així mateix, en cada cas particular, cal valorar per mitjà de criteris validats per l’equip la viabilitat de dur a terme una intervenció directa o indirecta del menor, atenent al principi del seu millor interès. 11 Generalitat de Catalunya Departament de Justícia Els principis bàsics que vénen marcats per la mateixa institució i que fonamenten els criteris d’actuació que hem exposat són: – L’interès suprem dels menors, que està estretament relacionat amb la responsabilitat dels seus progenitors o representants legals i amb allò que aquests els puguin aportar a nivell afectiu, relacional i educatiu. – La igualtat davant la llei de totes les persones objecte de la intervenció, que obliga a actuar des d’una perspectiva de neutralitat, imparcialitat i objectivitat. – El respecte dels drets i les garanties, que requereix informar les parts en litigi sobre quin és el motiu de la intervenció, l’encàrrec judicial, la metodologia que s’utilitzarà, la finalitat de la intervenció i la destinació de la informació. Els tècnics tenen el deure d’informar les parts i aquestes tenen dret a conèixer el motiu de la intervenció, com es farà i quina és la destinació i la finalitat de l’informe. – El respecte del dret a la intimitat de les persones, que obliga a actuar dins dels límits estrictament necessaris per a l’elaboració de l’informe, evitant ingerències il·legítimes en l’esfera personal, social o laboral dels litigants i dels menors. – El principi de coresponsabilitat, que implica una redefinició de les responsabilitats dels litigants com a pares. – El principi de competència, que estableix els límits de la intervenció d’acord amb els objectius assenyalats en cada programa. – Els principis d’eficàcia i d’eficiència, que obliguen a donar un compliment adequat al requeriment judicial sense dilacions i respectant els terminis establerts. Així mateix, i atès que la pràctica professional del Servei s’emmarca en l’àmbit judicial, els professionals no estan subjectes a la confidencialitat però apliquen els principis fonamentals de les seves disciplines, així com els codis deontològics que regeixen aquestes professions.

El Servei d’Assessorament Tècnic de Família té com a funció assessorar els òrgans judicials respecte d’aquelles qüestions que s’emmarquen en l’àmbit de la família i la infància. En aquest sentit, la intervenció neix a partir de la petició dels jutjats i implica, conseqüentment, avaluar una família amb fills que està immersa en un procediment de separació, divorci, reclamació de visites, etc. També es dóna resposta a les peticions d’assessorament en procediments d’oposició a tutela administrativa i d’idoneïtat de l’adopció. 9 Generalitat de Catalunya Departament de Justícia Pel que fa a l’execució de sentencies judicials, el SATAF respon a les peticions de seguiment de les sentències Cal fer èmfasi que les intervencions del Servei s’emmarquen en procediments judicials de controvèrsia. En els procediments de família sovint hi ha dificultats en els adults per arribar a un consens sobre la separació, divorci o qüestió relacionada amb la ruptura; per tant, la intervenció habitualment es duu a terme en un context familiar complex on, freqüentment, el conflicte i les dinàmiques disfuncionals són els elements bàsics en les relacions familiars. En els altres procediments (tutela i adopció) la controvèrsia està relacionada amb els desacords dels progenitors biològics dels menors tutelats i amb les peticions d’adopció de menors per part de famílies que han estat avaluades com a no viables per la institució pertinent. En aquest context, la intervenció del SATAF defensa i promociona el principi de l’interès superior del menor, principi rector i fonamental tant en la legislació estatal com autonòmica que pren com a marc de referència la Convenció de Nacions Unides de 1989 sobre els Drets de la Infància. Sovint, aquest principi (interès superior del menor) és mencionat i recollit en moltes lleis i normatives, però la seva posada en marxa en situacions judicials afegeix l’element diferencial de les intervencions tècniques: l’actuació del SATAF es dóna només en els procediments que hi ha menors implicats. És per aquest motiu i, davant l’existència de situacions de risc per a la infància, que cal explicar com entenem en el nostre context la definició d’infant i els seus drets, que són els que s’han de protegir i promocionar. Des del Servei s’entén com a infant aquell nen, nena o adolescent que no té la majoria d’edat i que per la seva condició i posició en la seva família té un seguit de necessitats que de manera autònoma no pot satisfer i necessita d’un tercer per cobrir-les (pares, 10 Generalitat de Catalunya Departament de Justícia avis, germans, etc). És una persona que sent, pensa, s’expressa i estima i que alhora necessita algú que pensi en ell, que el senti i que l’estimi. Aquesta tasca correspon als progenitors o en la seva absència a altres persones; tasca que, en ocasions, esdevé difícil i complicada ja sigui per les característiques personals dels pares, per la inexperiència en la tasca parental, pels condicionants socials i ambientals i/o per la idiosincràsia de tota persona i societat. Què passa quan els progenitors no poden assumir o no saben assumir el seu rol parental? Quan la família es divideix? Quan hi ha discrepàncies significatives en l’atenció i cura del menor? Aquestes i moltes altres preguntes són objecte de la intervenció professional del Servei. Intervenció que, com hem assenyalat anteriorment, es dóna en un context judicial de conflicte o de manca d’acords, per tant, requereix, tal com disposa l’ordenament jurídic, d’una intervenció mínima. En aquest aspecte, cal assenyalar que la intervenció del Servei persegueix articular les accions oportunes que permetin donar resposta a la petició judicial i evitar la multiintervenció i la victimització secundària. Així, la finalitat de la intervenció té dos objectius: d’una banda respondre al jutjat i, de l’altra, reduir les tensions i promoure la recerca de solucions consensuades amb les famílies des d’una perspectiva de coresponsabilització, objectiu que permetrà un millor benestar al menor. L’experiència acumulada demostra que si els progenitors adopten un exercici parental de responsabilitat mútua, l’interès superior del menor queda garantit, en la majoria dels casos. Així mateix, cal assenyalar que l’avaluació parteix inicialment d’entrevistes amb progenitors i de coordinacions amb diferents serveis o professionals que intervinguin amb el grup familiar. Així mateix, en cada cas particular, cal valorar per mitjà de criteris validats per l’equip la viabilitat de dur a terme una intervenció directa o indirecta del menor, atenent al principi del seu millor interès. 11 Generalitat de Catalunya Departament de Justícia Els principis bàsics que vénen marcats per la mateixa institució i que fonamenten els criteris d’actuació que hem exposat són: – L’interès suprem dels menors, que està estretament relacionat amb la responsabilitat dels seus progenitors o representants legals i amb allò que aquests els puguin aportar a nivell afectiu, relacional i educatiu. – La igualtat davant la llei de totes les persones objecte de la intervenció, que obliga a actuar des d’una perspectiva de neutralitat, imparcialitat i objectivitat. – El respecte dels drets i les garanties, que requereix informar les parts en litigi sobre quin és el motiu de la intervenció, l’encàrrec judicial, la metodologia que s’utilitzarà, la finalitat de la intervenció i la destinació de la informació. Els tècnics tenen el deure d’informar les parts i aquestes tenen dret a conèixer el motiu de la intervenció, com es farà i quina és la destinació i la finalitat de l’informe. – El respecte del dret a la intimitat de les persones, que obliga a actuar dins dels límits estrictament necessaris per a l’elaboració de l’informe, evitant ingerències il·legítimes en l’esfera personal, social o laboral dels litigants i dels menors. – El principi de coresponsabilitat, que implica una redefinició de les responsabilitats dels litigants com a pares. – El principi de competència, que estableix els límits de la intervenció d’acord amb els objectius assenyalats en cada programa. – Els principis d’eficàcia i d’eficiència, que obliguen a donar un compliment adequat al requeriment judicial sense dilacions i respectant els terminis establerts. Així mateix, i atès que la pràctica professional del Servei s’emmarca en l’àmbit judicial, els professionals no estan subjectes a la confidencialitat però apliquen els principis fonamentals de les seves disciplines, així com els codis deontològics que regeixen aquestes professions.

Fuente: Gencat